Introducció a la història del PSUC

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va fundar-se el 23 de Juliol de 1936 per la fusió de la USC (Unió Socialista de Catalunya), la Federació Catalana del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), el PCC (Partit Comunista de Catalunya) i el PCP (Partit Català Proletari).
Els principals fundadors van ser José del Barrio, Joan Comorera, Miguel Núñez, Rafael Vidiella, Josep Solé i Gregorio López Raimundo.

Miguel Núñez de Prado (1882 – 1936)
va ser un general de l’exèrcit espanyol. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va intentar diverses vegades conspirar per tal d’instaurar la República.
Durant la Segona República es va afiliar a la Unió Militar Republicana Antifeixista. Al febrer del 1936, Núñez era director general de la policia, i com molts altres militars, es va oposar a la llei marcial i al cop d’estat que proposava Franco. Va intentar per tots els mitjans que algunes parts de l’exèrcit s’unissin a la sublevació, cosa que, parcialment, va aconseguir.
El 18 de juliol, va volar fins a Saragossa per veure el seu íntim amic Miguel Cabanellas, però aquest el va entregar a les autoritats i, posteriorment, va ser enviat a Pamplona i posat a disposició del general Mola.
No va tardar en ser afusellat.




Joan Comorera i Soler (1884 – 1958)

va ser un polític català. Va afiliar-se al PSOE al 1917, però les activitats reivindicatives en que participava amb el partit el van obligar a exiliar-se a Buenos Aires (Argentina). Al 1931, va tornar amb motiu de la Segona República i va ocupar el càrrec de Secretari General de la USC.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola va fundar el PSUC i en va ser Secretari General. A l’acabar-se la guerra, va exiliar-se a França, i, al 1939, a Moscú. Quan va tornar, el van detenir per “titista” (que donava recolzament a Josip Broz Tito, president de Iugoslàvia aquella època) i el van empresonar al penal de Burgos, lloc on va morir.

Rafael Vidiella Rubio (1890 – 1960) va ser un polític català que militava a les files de la CNT i del PSOE. Al 1936 va incorporar-se al PSUC, del qual en va ser fundador, i va començar a donar suport a la República.

Del 1937 al 1939 va ser conseller de treball a la Generalitat, representant a la UGT.
A l’acabar la Guerra Civil Espanyola va exiliar-se a diversos països estrangers, i va tornar el 1976, després de la mort del dictador.

Gregorio López Raimundo (1914 – 2007) va ser un polític comunista espanyol que va passar la seva vida dedicant-se a la política catalana.
Va començar militant a les Joventuts Socialistes de Catalunya el 1934. Al 1936 va participar en la unificació dels partits socialistes de Catalunya que va donar lloc al PSUC.









Durant la guerra va ser comissari polític de l’exèrcit popular, i quan el conflicte es va acabar, es va exiliar a França, Colòmbia, i posteriorment a Mèxic.
El 1949 va tornar clandestinament a Catalunya, on es va reincorporar a les files del PSUC fins que el van detenir, empresonar i torturar el 1951. Només la campanya internacional que van fer importants personalitats de tot el mon, inclòs el Papa, per a evitar la seva mort el va salvar. El van expulsar del país al 1954, però va tornar.
Al 1956 el van designar màxim responsable de l’organització a la clandestinitat, i nou anys després, va ser anomenat secretari general.
Quan el partit es va legalitzar, al 1977, Gregorio López Raimundo va ser escollit president del PSUC. Va ser diputat per Barcelona el 1977 i 1979 i va recolzar les propostes eurocomunistes de Santiago Carrillo (que en aquells moments era el president del PCE).
Al llarg de la seva vida, va publicar diversos llibres de caire polític en els que expressava les seves idees sobre temes polítics del moment.
Al 2005 va ser condecorat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya pel president Pasqual Maragall en reconeixement de la seva política al servei de Catalunya.

José del Barrio Navarro (1917 – 1979) va ser secretari de la UGT de Catalunya i membre del PC de Catalunya abans de la guerra. Va ser un dels fundadors del PSUC.
Va ser expulsat al 1943 per criticar la política exterior de la URSS i oposar-se a les idees de Joan Comorera.
La unió dels partits socialistes de Catalunya, que va donar lloc al PSUC, es va dur a terme per tal de fer front a la repressió franquista, al feixisme i per la defensa de la república.
El conjunt es va mantenir a la il•legalitat fins al 1977, dos anys després de la mort del dictador Francisco Franco.
Durant la Guerra Civil espanyola, el partit formava part de la Generalitat de Catalunya, que llavors estava presidida per Lluís Companys. I malgrat els
enfrontaments armats que van tenir lloc entre el POUM i els anarquistes contra la Generalitat, el PSUC va restar al costat del govern.
Quan es va acabar la guerra amb la derrota republicana, es va instaurar la dictadura de Franco. El PSUC va ser il•legalitzat; i els seus membres, perseguits, torturats i executats.
Molts personatges importants, artistes, escriptors, i, en general, persones que tenien una ideologia contrària a la dictadura, van fugir a l’exili per por de ser detinguts. Entre aquests, hi havia molts membres del PSUC.
El partit es va mantenir a la clandestinitat i els seus alts càrrecs exiliats el dirigien d’incògnit des de l’estranger. Es va fer una campanya contundent en contra de la dictadura durant tot el temps que aquesta va durar.
El 1975, amb la mort de Franco, la dictadura i la repressió es van tornar menys radicals. Dos anys més tard es va instaurar la democràcia i els partits, entre ells el PSUC, van ser legalitzats de nou.
En les primeres eleccions nacionals, que es van produir al 1977, el PSUC, que s’acabava de legalitzar (3 de maig de 1977), va esdevenir la segona força política a Catalunya amb més de 564.000 vots, que van suposar 8 diputats al Parlament.
En l'àmbit nacional, en les primeres eleccions democràtiques, es va formar un govern de UCD (Unió del Centre Democràtic), partit d’ideologia conservadora que va governar a Espanya des del 1977 fins al 1982. Això va ser possible gràcies al consens que va establir amb AP (Alianza Popular), un partit d’ideologia conservadora que va sorgir al període de la transició; i el PSOE ,en aquell moment presidit per Ramón Rubial Cavia; i PCE , el Partit Comunista d’Espanya, que es va fraccionar del PSOE atès que aquests últims es van negar a unir-se a la III Internacional, convocada per Lenin.

La Tercera Internacional (també anomenada Internacional Comunista o “Komintern”, com ho anomenaven els russos), va ser una organització comunista internacional que va tenir lloc al 1919 per idea de Lenin i del Partit Comunista de Rússia (bolxevics). Els objectius d’aquesta organització eren lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la instauració del socialisme, com a primer pas per a aconseguir una societat comunista.

El PSUC a l’actualitat

La ideologia del PSUC té principis alhora comunistes, leninistes, marxistes, catalanistes i socialistes, ja que és un partit polític que defensa els interessos i els drets de les classes populars obreres i de tots els col•lectius, en general, que es troben en inferioritat de condicions en la societat actual.
També es posiciona a favor de la independència de Catalunya.
El PSUC està agermanat amb el “Partit Comunista d’Espanya”, forma part de la seva direcció, participa als seus congressos i té dret a vot per a decidir les qüestions polítiques d'àmbit estatal.
L'organització “Joves Comunistes” la formen els joves que volen integrar-se en la reflexió, el debat, la difusió de les propostes polítiques i les lluites del PSUC. És el que es diria un filial del partit, però alhora té la seva direcció i total autonomia per a decidir.
Al llarg del temps, el PSUC ha anat fent-se una valuosa reputació com a gran defensor de la lluita per la llibertat, de l’establiment d’una democràcia real (en que tots els vots valguin igual), d’una societat sense diferències, de la igualtat de condicions per ambdós sexes, de l’abolició de l’esclavitud i l’explotació, d’una cultura diversa i integrada i de moltes altres qüestions socials reivindicatives.
A l’actualitat, el PSUC té divisions a nivell local. Una d’aquestes és el PSUC de Blanes.